En 2004 vivíem encara sota els designis d’un govern neofranquista presidit per Aznar. Un malson que vam fer fora entre totes i tots acudint en massa a votar. Però quatre anys després d’això les esperances de molts han anat esgotant-se.
L’increment de les pensions ha estat minúscul, sobre tot tenint en compte l’augment dels preus. Hi ha milions de persones que reben menys de 500 euros al mes. De fet el 20% de la població viu en situació de pobresa i això inclou a molts dels nostres majors. El sou mínim a l’Estat espanyol continua sent menys de la meitat que el d’altres països del nostre entorn com França o Itàlia. I el 65% dels assalariats estan per baix del mileurisme, especialment els joves i les dones.
Al mateix temps, els qui més tenen cada dia en guanyen mes, de manera legal i il·legal. I això té molt a veure amb l’augment exponencial del preu de la vivenda, un luxe per a la majoria per culpa de la màfia de la rajola. I molt lligada al problema de l’habitatge, la corrupció avança i el govern no posa mitjans per fer-la retrocedir perquè ja sabem que els grans partits es tapen les vergonyes uns a altres.
Fent un balanç objectiu, les coses no han canviat significativament, no han millorat les condicions de vida dels treballadors i de les treballadores. Els sous no creixen i els preus es disparen. Les polítiques econòmiques, les que ens afecten dia a dia, han estat idèntiques perquè tant Zapatero com Aznar i Rajoy no són més titelles en mans del poder econòmic real.
Per això, cal transformar la realitat profundament. Reduir els beneficis de la banca per repartir els recursos entre la majoria i crear llocs de treball estables i ben remunerats. Gravar les grans fortunes per construir guarderies i geriàtrics públics i gratuïts. Pujar les pensions a 900 euros i el sou mínim a 1.100. El 9 de març es juguem tot açò i molt més.
L’increment de les pensions ha estat minúscul, sobre tot tenint en compte l’augment dels preus. Hi ha milions de persones que reben menys de 500 euros al mes. De fet el 20% de la població viu en situació de pobresa i això inclou a molts dels nostres majors. El sou mínim a l’Estat espanyol continua sent menys de la meitat que el d’altres països del nostre entorn com França o Itàlia. I el 65% dels assalariats estan per baix del mileurisme, especialment els joves i les dones.
Al mateix temps, els qui més tenen cada dia en guanyen mes, de manera legal i il·legal. I això té molt a veure amb l’augment exponencial del preu de la vivenda, un luxe per a la majoria per culpa de la màfia de la rajola. I molt lligada al problema de l’habitatge, la corrupció avança i el govern no posa mitjans per fer-la retrocedir perquè ja sabem que els grans partits es tapen les vergonyes uns a altres.
Fent un balanç objectiu, les coses no han canviat significativament, no han millorat les condicions de vida dels treballadors i de les treballadores. Els sous no creixen i els preus es disparen. Les polítiques econòmiques, les que ens afecten dia a dia, han estat idèntiques perquè tant Zapatero com Aznar i Rajoy no són més titelles en mans del poder econòmic real.
Per això, cal transformar la realitat profundament. Reduir els beneficis de la banca per repartir els recursos entre la majoria i crear llocs de treball estables i ben remunerats. Gravar les grans fortunes per construir guarderies i geriàtrics públics i gratuïts. Pujar les pensions a 900 euros i el sou mínim a 1.100. El 9 de març es juguem tot açò i molt més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario