Esquerra Unida aposta per abolir la llei de partits polítics “per inútil”

Concha Amorós, cap de llista d’Esquerra Unida al Congrés per Castelló, assegura que “es tracta d’una farsa que s’aplica d’acord amb els interessos partidistes de torn”
Davant les insistents informacions aparegudes als mitjans sobre la intenció del govern d’iniciar el procés d’il·legalització d’ANV i PCTV, la candidata d’Esquerra Unida al Congrés dels diputats, Concha Amorós, considera que “el PSOE ha retornat a una estratègia de seguidisme de la política del Partit Popular”.
Amorós denúncia que les il·legalitzacions de diferents partits polítics “no han servit per a res. De fet, han tingut l’efecte contrari al que suposadament perseguien. I, a més, s’han fet de manera totalment arbitrària. Prova d’això és que no s’ha il·legalitzat cap partit d’extrema dreta, que al nostre país es continuen presentant a les eleccions amb persones que han comés greus delictes a les seues llistes, a l’hora que convoquen manifestacions racistes o organitzen actes amb membres del Ku Klux Klan”.
Per això, des d’Esquerra Unida s’aposta per “l’abolició d’una llei que mai hauria d’haver-se aprovat, que és pròpia d’un estat d’excepció i que ha vingut aplicant-se d’acord amb els interessos partidistes concrets en moments determinats”
“No té cap sentit –diu Amorós– que ara s’il·legalitzen dos partits polítics que han vingut funcionant als darrers mesos i anys sense que el govern haja fet res. Però davant dels comicis el PSOE pretén evitar la crítica de la dreta alineant-se amb les postures del Partit Popular”.
La candidata d’esquerres diu que “les contradiccions i incoherències de l’executiu de Zapatero han estat constant durant tota la legislatura” per això recomana als tradicionals votants socialistes que se senten d’esquerres que “voten candidatures més a l’esquerra per tal d’impedir la continua temptació que té el PSOE de desviar-se cap a la dreta”.
Amorós considera que l’acció del govern en el conflicte basc “és una mostra dels continus moviments erràtics del PSOE, però els exemples es troben a tots els àmbits de la política internacional, d’interior i, sobre tot, de la inexistent política social i econòmica”